ARTICLE D’OPINIÓ COMPROMÍS PER TORRENT

Article d’opinió corresponent a la segona quinzena de gener de 2014, publicat al diari local La Opinión de Torrent.

DEMOS I CRATOS

 Una Democràcia sana és aquella basada en l’autocrítica constructiva del seu funcionament, com a norma bàsica de convivència. L’objectiu d’aquesta filosofia no és un altre que avançar en la millora de les condicions socials i econòmiques de la pròpia ciutadania que la sustenta. Aquesta manera d’entendre una Democràcia Real s’esvaïx progressivament quan els gestors públics comencen a introduir el concepte del “Privilegi”. A més privilegis menys democràcia, de tal manera que quantes més prerrogatives sense control tinga el poder triat en les urnes, sovint veurem l’aparició de més episodis de corrupció, favoritismes, rescats i lleis fetes “ad hoc” per afavorir els interessos d’una èlit econòmica.

 Diguem tot açò perquè les dades així ho confirmen. En la dècada de 1.960, el 20% de la població amb més renda tenia 30 vegades més riquesa que el 20% més pobre. Trenta anys després, al 1.990, ja era de 60 vegades més. Al 1.995, s’havia ampliat a 82 vegades més. Al 2.013… Aquesta manera d’entendre el poder i la distribució de la riquesa no es tracta d’una evolució ‘inevitable’ de la democràcia, sinó una perversió de la mateixa, on les regles de joc (o siga les lleis i el seu ús) són imposades per una minoria, que legisla la Democràcia al servei dels grups del poder econòmic. A més, aquestos grups tenen els seus canals de televisió, ràdio, premsa i xarxes d’internet privades des dels quals bombardegen sense treva missatges en favor de la liberalització i la desregulació, en contra de les preocupacions ecològiques, i on critiquen la societat del benestar titlant-la de ‘Estat assistencial’ quan ells són el primers en demanar subvencions o ser rescatats.

 La crisi que patim no prové d’una casualitat, sinó de l’intervencionisme en la democràcia per part d’una èlit econòmica agressiva, així mentres als règims comunistes es va substituir al Poble per un Politburó al nostre sistema social els actors es reunixen a Bilderberg, a porta tancada, per a repartir-se el tros del pastís que encara no és de la seua propietat, mitjançant privilegis legals.

La consigna sempre és la mateixa, les classes populars vivim massa be; segons ells hem viscut per damunt de les nostres possibilitats, motiu pel qual tracten de convéncer al Poble de què els seus enviats, els hòmens de negre, són els únics autoritzats a decidir el nostre futur.

 Tots hem de tindre sentit de l’autocrítica, però si des dels anys 60 els rics són cada vegada més rics i els pobres cada vegada més indigents, qui està vivint per damunt de les seues possibilitats?

 És curiós també, saber el que vol dir la paraula Democràcia, del Grec Demos, que significa Poble, i Cratos que significa govern. Com deia, el problema radica quan Cratos se separa de Demos, trencant el significat del concepte, i això comença a passar des de la primera institucionalització d’un privilegi.

Arxivat en: Documents, General, Temes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *