Article d’opinió Compromís per Torrent.

MÉS TROS DEL PASTIS (Destinació dels diners municipals provinents dels resultats pressupostaris)

Com si d’una mala herència es tractara, les diferents polítiques estatals que afecten els pressupostos locals dels ajuntaments han contribuït a descapitalitzar-los als darrers anys, tant en recursos humans com en financers.

Si vostés recorden, la Constitució Espanyola va modificar-se el 27 de setembre de 2011 per ordre de la troika encapçalada per Angela Merkel, la qual va ordenar Espanya que totes les polítiques públiques estigueren supeditades al pagament del deute (art.135.3 “su pago gozará de prioridad absoluta”). Aquesta modificació constitucional, sense consulta popular ni debat parlamentari, “gozó” del vot a favor del PP i del PSOE en les Corts Espanyoles.

Les posteriors lleis i normatives que desenvoluparen la reforma constitucional atacaren indiscriminadament, i d’una manera directa, l’autonomia municipal, perquè cal recordar que els ajuntaments eren i són les institucions públiques més sanejades de l’Estat, a més de la primera línia de defensa de les polítiques orientades als veïns i es veïnes.

Una de les lleis, conseqüència de la reforma constitucional, i que encapçala aquesta descapitalització municipal és la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Suficiència Financera, que estableix que els ajuntaments destinaran el resultat pressupostari positiu al pagament financer del deute, o siga a la banca.

Els ajuntaments, també com a conseqüència de l’austericidi, han vist com se’ls ha limitat severament la capacitat de crear oferta pública d’ocupació, amb la qual cosa s’ha empitjorat la qualitat dels serveis públics d’una manera significativa, atenent a les nombroses places del personal que s’ha jubilat, i no s’han cobert, a més a més de què es prohibia, de manera genèrica, fer inversions per a millorar o implantar nous serveis públics municipals.

Aquest buit de personal i inversions ha provocat que els resultats econòmics dels ajuntaments siguen millors, però el romanent de tresoreria resultant, després de la reforma del 135 al que al·ludíem, no ha repercutit en el manteniment i la dignificació de les polítiques públiques orientades a la ciutadania, sinó a pagar addicionalment als bancs més quota anual d’amortització i interessos dels que estan acordats en cada operació financera.

El problema de l’Ajuntament de Torrent (enguany pagarà 3’2 milions addicionals als bancs, procedents del resultat positiu de l’any passat) és que continua elaborant els pressupostos sense atendre les necessitats reals de la població, queixant-se, a més, de la falta de recursos quan l’oposició presenta les seues esmenes al pressupost; però la realitat és que quan tanca la seua liquidació cada any destina milions d’euros a la banca per una mala planificació pressupostària, i de moment no hi ha expectatives de canvi. Estem com quan governava el PP, on La Banca, a més de ser rescatada amb els nostres impostos, s’emporta cada any més tros addicional del pastis corresponent als recursos que paguem al nostre ajuntament.

Arxivat en: Economia i Ocupació, General, Municipal, Temes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *